Església de Sant Climent

Construïda al peu de l’antic camí ral que menava a Solsona i Cardona des de Berga, l'església és molt a prop del gran Castell de l’Espunyola i de la primera església parroquial i castellera del lloc de l’Espunyola. Fou centre d’un antic veïnat de masies disperses que avui s’ha desplaçat un quilòmetre més amunt, a l’indret conegut amb el nom de Restaurant Cal Marsalet.

S’hi arriba agafant la carretera de Berga a Solsona; en arribar al quilòmetre 34 es troba un trencall a mà esquerra que porta a l’església, visible ja des de la mateixa carretera.

L’església és parroquial i té servei i culte els dies festius.

Dedicada fins al segle XVI a Sant Nicolau, l’església de Sant Climent de l’Espunuyola pertanyia a l’església parroquial de Sant Climent del Castell de l’Espunyola al comtat de Berga.

El lloc de l’Espunyola, i, concretament, la parròquia, surten esmentades per primera vegada l’any 922, com un dels límits de l’església de Sant Joan de Montdarn, en la seva acta de consagració.

Se sap que l’advocació primera era de Sant Nicolau per l’existència d’unes terres homònimes que l’església tenia en propietat i que més endavant tingué com a titular Sant Climent, possiblement perquè hom agafà el titular de l’església del castell, antiga parroquial. Aquest canvi, però, devia tenir lloc després del segle XVI, ja que encara hom recorda un document que es conservava a la parròquia de l’Espunyola i que datava d’aquesta època, en el qual s’esmentava que a mitjan segle XVI havia estat traslladat solemnement el Santíssim des de l’església del castell a la de Sant Nicolau. No és pas estrany, doncs, que aquest trasllat tingués lloc precisament amb motiu del canvi de la seu parroquial i, tot aprofitant aquesta avinentesa, tingués lloc també el canvi de titular.

L’església mantenia el seu caràcter parroquial el segle XVIII i tenia com a sufragània l’església de Sant Pere de l’Esgleiola.

L’església de Sant Climent de l’Espunyola és una construcció romànica modificada al llarg del temps. L’obra de Sant Climent correspon a diferents etapes, respectant, però, l’esquema inicial d’una església d’una sola nau rectangular.

El segle XVIII li foren afegides construccions que varen alterar sensiblement el seu aspecte exterior: la rectoria, la sagristia, el campanar, les capelles, la nova façana, etc.

Una de les característiques més interessants del conjunt conservat és la gran gruixària dels seus murs (més d’un metre), així com la gran varietat d’aparells, la qual cosa ha permès establir una cronologia força exacta de les diferents fases constructives de l’obra romànica.

L’església devia conservar sempre la planta inicial: nau rectangular coronada per un absis semicircular. L’aparell rudimentari d’aquest absis fa pensar en una obra del final del segle X o del començament del XI.

La porta original devia ésser al mur de migdia, però avui és totalment perduda, a causa de les obres posteriors que varen destinar aquest mur a un espai ocupat per capelles.

Els fonaments de l’església semblen, però, més antics que l’absis; estan fets amb grans carreus força regulars i units amb calç. L’interior de l’església ha estat recuperat recentment gràcies a una acurada restauració, que ha permès datar les diferents etapes constructives a paritr dels diferents tipus d’aparells.