L'Espunyola
Municipi del Berguedà, estès al peu dels cingles de Capolat, drenen el terme les rieres de l’Hospital i de Montclar i el torrent de l’Espunyola, afluent de la riera de Claret. Una gran part del terme és ocupat per bosc: pinedes, alzinars i rouredes. L’agricultura I la ramadería són el principal recurs econòmic.
El poble és disseminat al sector oriental del terme; l’església parroquial de Sant Climent, és situada a 1 km al nord de l’àntic castell de l’Espunyola i 1,5 km a l’est de l’Ajuntament. El terme compren a més, els pobles del Cint, de Correà (part del terme del qual fou agregat a Montmajor) i de Sant Pere de l’Esgleiola, les caseríes i els santuaris de Sants Metges i dels Torrents, l’església romànica de Santa Margarida del Mercadal, el santuari de Santa Maria del Bosc, l’àntic terme de Castellserà i l’enclavament de la Rebolleda.
El terme, amb un poblament totalment disseminat, està dividit en dues parts. L’occidental és reduïda i abraça el caient est del serrat de Bonavista, al bosc de Rebolleda. A l’oriental hi ha els nuclis disseminats on viu la població. L’Espunyola —ipsa Sponiola al segle X— és el que li dóna nom. S’hi pot veure l’església parroquial de Sant Climent, un edifici romànic reformat al s. XVIII. A les rodalies es localitza el castell homònim, esmentat el 950. Fou propietat d’una família de cavallers, els Espunyola, que el van convertir en un gran casal residencial a partir del s XIII.
Entre els agregats, cal esmentar el Cint, al nord, amb l’església de Sant Sadurní. Prop hi ha l’església romànica de Santa Maria del Mercadal, del s XII, i una presó medieval a la masia del costat. A l’església de Sant Martí de Correà destaquen els retaules barrocs dels segles XVII i XVIII, que es conserven en molt bon estat. A més en aquest recinte es pot veure la talla romànica de la Verge dels Torrents. A l’Esglaiola, al sud-est, es troba la parròquia de Sant Pere, esmentada al s XV.
Les restes més antigues corresponen a un cromlec, sepulcre megalític, anomenat el bressol de la Mare de Déu.