Parròquia Santa Margarida del Mercadal o del Cint

Situada a l’extrem nord-oest del terme i dominant la Vall de Lord, és documentada des del segle XIV sense que arribés a assolir mai la categoria de parroquial.

L’aparell és fet amb grans blocs de pedra força regulars, col.locats a trencajunt i en filades molt seguides, iguals tant en els murs de la nau com els de l’absis.

L’església podria ésser un edifici del segle XII que repeteix un model i un esquema molt simple i molt usual a la comarca, però que en aquest cas és molt reeixit.

Prop d’ella hi ha la masia del Mercadal, una construcció que encara conserva vestigis medievals, tot i les reformes i ampliacions posteriors. A l’interior, s’hi conserven dos arcs gòtics i, a la façana de migdia, un gran portal adovellat.

El lloc del Cint apareix esmentat des de molt antic en la documentació medieval; fou repoblat pel comte Guifré el Pelós entre els anys 872 i 878, juntament amb Terrers, Travil, Sisquer, Llinars i altres llocs de la Vall de Lord; el bisbe Galderic d’Urgell va refer-hi l’organització parroquial i adquirí drets en aquest indret. Més tard el comte Sunifred II d’Urgell els usurpà i foren reclamats l’any 948 pel titular de la seu episcopal d’Urgell, Guisard II.

Santa Margarida fou vinculada, a la baixa edat mitjana, als dominis de la casa comtal de Cardona i cedida a l’església parroquial de Sant Miquel de Cardona. L’any 1442 Joan Company, rector de l’església de Cervera, féu testament i després de fer diferents deixes a Sant Miquel de Cardona estipulà que la comunitat d’aquesta església havia de donar anualment deu sous als posseïdors del benefici de Santa Margarida del Mercadal, per tal que el beneficiat comprés pa i vi per a distribuir-los entre els pobres un dia a l’any.

El segle XV la comunitat continuava satisfent aquesta disposició a l’església de Santa Margarida de Mercadal, coneguda també aquest segle com a Santa Margarida de la Vall de Lord.

El segle XVIII la capella devia quedar reduïda al culte privat de la masia del Mercadal, car no apareix esmentada com a sufragània. Avui l’església no té culte.

L’església del Mercadal és una petita construcció d’època romànica, senzilla de formes però molt reeixida en tots els seus aspectes. Santa Margarida és una esglesiola d’una sola nau rectangular, coronada a llevant per un absis i amb un petit campanar al mur de ponent.

La nau és coberta amb una volta de canó i l’absis, més estret que la nau, amb una volta de quart d’esfera. L’edifici és totalment mancat d’ornamentació.

Les obertures són molt simples; al centre de l’absis hi ha una finestra, tapada a l’interior i coronada amb un arc monolític de mig punt tallat en una única pedra; la resta d’obertures s’escampen pels murs de migdia i tramuntana.

La porta és al mur de migdia de la nau i és un senzill exemplar amb un arc de mig punt adovellat, situada gairebé als peus de l’església. L’interior de l’edifici conserva una part de l’arrebossat del segle XVIII que modificà únicament l’aspecte interior. Als peus de l’església s’alça un petit campanar d’un sol ull i molt rústec.